Muntaner, Ramon

Ramon Muntaner, fill d’una família benestant, va néixer l’any 1265 a Peralada i va morir l’any 1336 a Eivissa. De ben petit va conèixer el rei Jaume I, fet que el va marcar de manera decisiva al llarg de la seva vida. Als vint anys les tropes franceses van cremar Peralada, i a partir d’aquest moment Muntaner va començar a viatjar, al servei dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Anys més tard, i amb les vivències viscudes al llarg d’aquests viatges, va escriure des de l’Horta de València la Crònica, que va de l’engendrament de Jaume I (1207) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Carregada de dades històriques, i també d’interpretacions personals, la Crònica de Muntaner esdevé una de les obres més notables de la historiografia medieval europea.

La Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) és un dels textos historiogràfics més importants de la cultura catalana. És la tercera del grup de les Quatre Grans Cròniques, escrites entre els segles XIII i XIV (Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós i Bernat Desclot), amb les quals la prosa catalana va assolir la seva maduresa, en una època en la que el llatí encara dominava el món de l’escriptura.

La Crònica relata els principals fets polítics i militars de la Corona d’Aragó, essent un testimoni clau del període 1207-1328 que abraça els regnats de Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II. Especialment important és la narració de l’epopeia de la Companyia Catalana d’Orient i els almogàvers.

En el text conflueixen la narració històrica, les memòries personals i l’èpica popular. Muntaner és testimoni en primera persona dels fets de l’expedició catalana a Orient i n’és un privilegiat narrador i protagonista. La devoció que sentia per la dinastia catalana, la seva terra i la llengua catalana també és molt present en la seva narració.