Pàmies i Bertran, Teresa

Teresa Pàmies (Balaguer 1919- Granada 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i una de les més llegides. Ha publicat novel·la, dietaris, cròniques, llibres de viatges i assaig.

Quan va esclatar la guerra civil ella era la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove dins de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat, des de les trinxeres plaça de la Bonanova, el dia que va caure Barcelona per les tropes franquistes. Tenia 20 anys quan es va haver d’exiliar. El seu llarg exili comença a França, va aconseguir fugir a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic on s’hi va estar quatre anys, allí va poder fer estudis de periodisme a la Universitat Femenina. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial torna a Europa; primer a Belgrad, Iugoslàvia, i després resideix a Txecoslovàquia, a la ciutat de Praga, on va formar una família i hi va viure dotze anys. 

Va tornar a Catalunya, amb tres dels seus fills. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona va aconseguir viure dels seus llibres, juntament amb diferents tasques editorials, la traducció i el periodisme.

Companya sentimental de Gregorio López Raimundo, figura destacada del PSUC en la clandestinitat durant la dictadura, a qui dedica els llibres Amor clandestí i Informe al difunt. Va tenir quatre fills, un dels quals és el també escriptor Sergi Pàmies.

Va guanyar el Premi “President Companys” en els Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1967 a Marsella. Es dona a conèixer amb el premi Josep Pla l’any 1970, que guanya quan encara és a l’exili. Un premi al qual va optar enviant per correu l’obra Testament a Praga, escrit juntament amb les memòries del seu pare Tomàs Pàmies. Una obra que no s’ha deixat d’editar des d’aleshores. Al 1974 va obtenir el premi Joan Esterlich amb Quan érem capitans. L’any 1984 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (va ser la segona dona en obtenir-lo després de Mercè Rodoreda) i el premi de periodisme Avui.

Més informació aquí.

  • Teresa Pàmies en el seu despatx durant una entrevista feta per Marta Nadal, 1992. Foto: Pau Barceló

    Teresa Pàmies en el seu despatx durant una entrevista feta per Marta Nadal, 1992. Foto: Pau Barceló

  • Teresa Pàmies al seu estudi, 1979. Foto: arxiu familiar

    Teresa Pàmies al seu estudi, 1979. Foto: arxiu familiar

  • "Quan érem refugiats"

    "Quan érem refugiats"

  • "Si vas a París, papà..."

    "Si vas a París, papà..."