Gay, Simona

En Josep Pons té 12 anys fets quan neix, el 1898, sa germana petita Simona (1898-1969), quart infant del matrimoni Pons-Trainier. Per a ella també, Illa és el bressol sensitiu d’on eixirà la poesia, mentre d’en Josep, sempre admirat, rep lliçons d’exigència que mai no li faran falta. Però en els primers decennis del segle XX, escriure, i a més en català, no és pas el que s’espera d’una minyona com cal del Riberal, bonica i casadora, tot i el mestratge fratern. Cal esperar el 1927 perquè la Simona (Pons de) Gay, casada i emmainadada se li celebrin unes primeres composicions als Jocs Florals de Perpinyà i el 1930 als de Girona. El seu meravellament de mare, l’enyorer del país (car viu als voltants de París), la joia del retorn, els plaers estiuencs del vora mar i la finor de l’amor encanten els lectors del primer recull Aigues vives (1934), admirats de trobar-hi –en to menor val a dir– una sensibilitat tan ponsiana.
El recull següent Lluita amb l’àngel (1938) en desconcerta més d’un amb la intensitat emocional de certs poemes on bateguen les incerteses corals de la vida. S’ha parlat de versos inharmònics, de composició atzarosa del recull… Més val sentir-hi l’alliberament d’un lirisme propi i la musicalitat del vers lliure.
Molt més tard, el 1964, a Barcelona i aquesta vagada sense traducció francesa acarada, la Simona Gay publica La gerra al sol (1964). Ha tornat a Illa, s’està a la casa Samsó, mena les terres del mas d’en Marc a Sant Miquel de Llotes, cuida la família, mare, marit, fill i filles i la patuleia dels néts, més pròxima que mai d’en Josep retirat a Illa a partir de 1953. La seua poesia s’alimenta d’aqueixes fonts familiars i d’una espiritualitat conjuminada de sempre amb un verb extravertit. A la mort d’en Josep la poesia de la Simona se fa més diàfana alhora que s’itensifica l’emoció.
El recull és unàniment celebrat i la poeta de tots reconeguda com a guardiana de la memòria de son germà. La tasca és feixuga per una dona adolorida que la malaltia sobtada ha disminuït d’acció si bé no d’anhels. S’afanya a publicar en revistes una recerca folklòrica iniciada als anys trenta i represa envers el seixanta sota el patrocini de son germà. La mort la rendeix a la primavera del 1969.