Costa i Llobera, Miquel

Miquel Costa i Llobera (1854-1922) fou un poeta, traductor, orador i prosista. A mig camí entre el segle XIX i XX és considerat una de les figures més destacades de la coneguda Escola Mallorquina. També constitueix un figura fonamental en l’evolució de la poesia catalana moderna.

Realitzà els seus estudis de batxillerat al Institut de Ciutat, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. A Barcelona i Madrid, cursà estudis de Dret i a la ciutat comtal conegué personalitats com Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch. Viatjà a París i en aquesta primera etapa cultivà la poesia romàntica, que quedarà concretada en un volum de Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Fomentor (1875). Va continuar amb els reculls De l’agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Va evolucionar definitivament cap a uns models clàssics i es va consagrar amb Horacianes (1906). Paral·lelament es formà en la lectura dels autors clàssics, especialment Horaci i Virgili. Va traduir algunes composicions esparses de Virgili, Dant Aglighieri, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo, Lamartine i Prudenci.

  • Miquel Costa i Llobera

    Miquel Costa i Llobera

Rutes relacionades

Citacions

Més citacions