Capmany i Farnés, Maria Aurèlia

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), és una de les intel•lectuals més lúcides i completes de la Catalunya contemporània. Escriptora, pedagoga, dona de teatre, periodista, activista cultural i política destacada en els anys de la represa democràtica. Entre les seves obres destaquen les novel·les Betúlia (1956), La pluja als vidres (1963), Un lloc entre els morts (1967), Quim/Quima (1971), les obres teatrals Tu i l’hipòcrita (1959), Vent de garbí i una mica de por (1968), els llibres memorialistes Pedra de toc (1970) i Pedra de toc 2 (1975), i l’assaig La dona a Catalunya (1966).

“Vaig viure gairebé un any a Betúlia. Si ara hi tornés em semblaria, n’estic segura, que m’han canviat la ciutat. Com a Guardiet quan vaig tornar-hi perquè Dina em convidà un final de setmana, i em vaig passar tot el dissabte i el diumenge pensant: Ara! per fi! això…i llavors res del que veia no tenia cap record per mi. I si de sobte podia fins i tot predir una paraula o un gest o el pas de l’ombra del llimoner per les lloses vermelles del badiu era amb el malestar intens de la falsa memoria: “No, no és això. Això és del tot nou. No he tornat més a Betúlia. Va unida a l’esclat de la pau, a l’angoixa d’aquells primers anys de pau, quan no sabies ben bé si t’havien pres l’aire per respirar o, pitjor encara, si ja no t’era necessari l’aire per respirar. Però ¿per què estimo Betúlia i els seus carrers polsosos, i el campanar de Santa Úrsula, i la fumerola de les fàbriques llençada gairebé sempre pel vent cap a ponent? Potser per la presència del mar. Com a Guardiet, gairebé encerclada pel mar. I no sols això, sinó per la gent que hi vaig conèixer.”  Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, cap I, p. 34.