Pin i Soler, Josep

Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 – Barcelona, 1927) va dur una vida atzarosa durant la joventut: orfe per part de pare de jovenet, va treballar de fuster, va estudiar Magisteri a Tarragona i va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid on va participar en la revolta de la Nit de Sant Daniel com a conseqüència de la qual l’any 1865 va haver de fugir a Marsella, en l’inici d’una llarga absència del país —més de vint anys— durant la qual, a més de Marsella, va residir a París, Malines, Lieja, Anvers i Brussel·les i va exercir oficis diversos, com el d’arquitecte. En els anys seixanta havia enviat uns articles de costums mariners tarragonins al periòdic La Prensa però la seva fama literària arrenca de 1887, quan es va publicar La família dels Garrigas, la primera d’una trilogia de novel·les completada amb Jaume i Níobe. A partir dels anys noranta, va renovar substancialment el teatre català, amb la substitució del vers per la prosa, la introducció del realisme i la situació en ambients burgesos i aristocràtics: Sogra i nora, La tia Tecleta, Poruga. Escrigué sobre assumptes molt diversos —un llibre d’escacs, un de normes morals, un d’enaltiment del sonet, etc.—, entre els quals destaca la literatura de viatges —els tres volums de Vària— i les traduccions d’humanistes del Renaixement com Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, Niccolò Machiavelli i Thomas Moore, entre altres. S’enfrontà amb el Noucentisme i en patí les conseqüències.
La trilogia novel·lística de Josep Pin i Soler constitueix un document excepcional per interpretar el pas de l’Antic al Nou Règim a la ciutat de Tarragona. Permet la comprensió, amb una amplitud i una claredat inusitades, de com era la ciutat prèvia a la revolució industrial, en el moment en què els nous temps tot just apuntaven.