Exposició «Treure's les espardenyes»

13-09-2025 - 26-10-2025 | -
La Pahissa del Marquet. Arts-Lletres-Natura. El Marquet de Les Roques, Sant Llorenç Savall

Exposició «Treure's les espardenyes»
Espai Escala i Pati
Cicle: Art i Territori
INSTAL·LACIÓ I ART TÈXTIL
Autora: Alèxia Lleonart

«Treure's les espardenyes forma part del context del projecte "Ser Lloc" realitzat en el Postgrau d'Arts Aplicades Contemporànies 24-25 a l'Escola Massana. És un projecte que mitjançant la praxis de l'artesania tèxtil pretén especular immergint-se en una possible manera de refer l'entreteixit de connexions trencades amb la Terra de la que formem part. Busco fer aflorar l'essencial sobretot des del procés i possibilitar altres maneres de fer i relacionar-nos. He rastrejat en un territori concret, en les ficcions de la memòria dels relats dels besavis, els avis i els pares, recorrent per la història dels llocs on han viscut i els canvis soci econòmics i culturals, el procés de desvinculació i distinció que fem entre naturalesa i cultura que s'ha desestabilitzat fins al punt d'un col·lapse sistèmic. Provant de (re)fer possibles teixits proposo en la pràctica del projecte, com l'artesania permet retornar-nos la consciència de pertinença a un territori concret si ens immergim en la identificació dels recursos que ens ofereix -moltes vegades, rebutjats, maltractats, oblidats, substituïts- i possibilitar un canvi vers una consciència ecosòfica.

L'ordit fet amb fils de cotó i cintes antigues de les fàbriques tèxtils de Manresa i colònies del Llobregat, juga amb les tensions que el procés d'industrialització va exercir en la zona, el progressiu allunyament de l'espai on vivien i oblit dels sabers ancestrals.

Per tenyir les fibres ho he fet amb els colorants de la vegetació de la zona migratòria dels meus avis, de l'entorn rural de Rocafort a la colònia industrial d'El Pont de Cabrianes, zones cremades en successius incendis, zones de vegetació de regeneració lenta, canvis d'adaptació com els que van viure ells, explorant d'aquesta manera un procés de tintura per procediments el màxim respectuosos: escalfament passiu de l'aigua dins un pot exposat als raigs solars. Aquest procés ens parla de la necessitat de la lentitud i de valorar uns resultats adaptatius als condicionants dels processos, el moment i el lloc.

En essència les pràctiques artesanes ja són una metodologia de resistència en front als sabers desconnectats, van a contracorrent de les dinàmiques productivistes, extractivistes i de deslocalització, són pràctiques de resistència per repensar la relació que tenim amb la terra.

El meu avi explicava que per anar a treballar de Rocafort a la fàbrica tèxtil del Pont de Vilomara es treia les espardenyes i caminava descalç per no espatllar-les, només tenia aquell calçat. Ara el camí que feia el meu avi deixa a la vista les feixes de pedra seca i barraques de vinya que van restar abandonades després de la fil·loxera. Treure's les espardenyes és posar els peus a la terra, tenir comprensió de les pedres, de les plantes i els animals amb el tacte pels peus, tot el cos a l'aguait. És entrar en un recorregut sensorial totalment desconegut. La barrera del calçat és per protegir-nos els peus, però si utilitzo les fibres del lloc, em teixeixo en el lloc i m'hi teixeixo per ser-ne part.»