Exposició «Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva, 8a edició»

13-09-2025 - 26-10-2025 | -
La Pahissa del Marquet. Arts-Lletres-Natura. El Marquet de Les Roques, Sant Llorenç Savall

Exposició «Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva, 8a edició»
Sala II
Cicle: De l'Art a la Zeta
Presentació de la plaquette guanyadora i exposició d'una tria de les obres presentades
POESIA, TEXT, INSTAL·LACIÓ I VÍDEO
Autors: Gloria Bonet, Sandra Artero, Agustí Olivares, Adrián Salcedo, Lídia Ribalta i Josep Vidal
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Juneda i l'Editorial Fonoll.

El Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva, impulsat i subvencionat per l'Ajuntament de Juneda i l'Editorial Fonoll, arriba aquest 2025 a la seva 9a edició.

Destinat a obres literàries no convencionals, aquesta convocatòria va néixer de la necessitat de crear un espai per a l'experimentació literària en un panorama faltat d'espais i de suport per a la recerca en el camp de les lletres.

A la Pahissa del Marquet presentem l'obra guanyadora, les finalistes amb una tria dels millors originals presentats a la 8a edició del premi.

Gloria Bonet Batalla (Barcelona, 1977). Tercera generació de poetes inèdits i dotada d'un instint particular per a l'espectacle, l'autora debuta amb el Premi Carles Hac Mor sota el braç. Ha cocreat amb Dimas Rodríguez (@invisibleharveyband) el recital poètic Derrotes amb final feliç. Durant el 2025 ha estat artista resident a la Fabra i Coats, fàbrica de creació. Un dels seus poemes i també un dels seus relats satírics s'han inclòs a la revista literària Branca.

Sandra Artero (Cassà de la Selva, 1990). Somia en l'anonimat de l'art. Creu que l'etiqueta "artista" i les descripcions curriculars no fan més que inflar egos i rebaixar allò que considera realment important: l'experiència estètica i l'intercanvi real de sensibilitats. P.d.: per a qualsevol dubte, seguim parlant.

Agustí Olivares, l'home que du els forats plens de butxaques, neix a Granollers l'abril de 1974. Fill de Caldes de Montbui, actualment viu al barri de Gràcia de Barcelona. L'any 1993 decideix ser mestre de primària després de treballar en un centre obert amb joves amb problemes familiars. Els estius de la seva infantesa els passa en un poble de Jaén. Irremeiablement, el vent sedós del capvespre, l'olor de rostoll i el paisatge clapat d'oliveres el marcaran per sempre més. Lorca, Benedetti, Girondo i Brossa són els seus referents. És mestre en Gai Saber de Lliçà de Vall. Al llarg d'aquests darrers anys ha guanyat una trentena de premis literaris de poesia i ha publicat poemes en reculls i revistes d'arreu del país. L'any 2015 publica el seu primer poemari, Pulsió 303, amb Ediciones Oblicuas. L'any 2021 publica Inventari d'ànimes amb Edicions Trípode.

Adrián Salcedo Toca. Poeta, artista i crític, treballant en l'ensamblatge d'un moviment de nova creació cultural. La seva obra combina poesia irracional, data poetry, poemari-mural i experimentació audiovisual. Ha creat les peces elquenovol.cat, Poemot, Quaderns d'Hiperpoesia i l'Antologia Bastarda, a més d'una desena de films poètics. Ha exposat les seves obres al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, a la Pahissa del Marquet i a la Biblioteca de Vilassar de Mar. També ha sigut resident a la Fundació Èpica Fura dels Baus i ha participat als festivals Poesia i +, Nosaltres, el Festival de Poesia Jove de Gandia, els Espais de Poesia d'Alella, el 3 de March i el Festival Internacional Nudo de Barcelona, a més d'haver sigut guardonat amb el Premi Marta Pessarrodona de Poesia i dues vegades finalista del Certamen Salvador Iborra.

Lídia Ribalta Amigó (Agramunt, 1987) és traductora especialitzada en l'àmbit jurídic. Després d'estudiar Dret i un màster en Dret Internacional dels Negocis i de treballar uns anys com a advocada mercantilista, va cursar el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades per poder-se dedicar professionalment a allò que l'apassiona: els idiomes. S'evadeix escrivint poesia i microrelat. La plaquette Cosmogonia de l'intramon és el seu primer recull de poemes, on plasma l'impacte d'un diagnòstic mèdic greu sobre la salut mental, amb un estil que trenca amb les formes clàssiques i sovint s'acosta al cal·ligrama.

Josep Vila Fisas (Molins de Rei, 1964), autor polifacètic que sempre ens parla del que pensa com qui fa anar un filaberquí.

Després de deixar els estudis de Filosofia i Ciències Exactes, va obtenir el Postgrau en Disseny de Sistemes Interactius Multimèdia. No va ser fins anys després que va trobar la manera de plasmar les seves inquietuds juvenils d'escriure i ho va fer combinant les possibilitats expressives que oferien les noves tecnologies amb el poder comunicatiu que té, de sempre, la paraula. Poeta difícil de catalogar perquè la veu amb què ens parla no respon a cap influència sinó que neix de la necessitat d'expressar-se i així sobreviure. Ha publicat les novel·les La melodia dels sense sort (Ed. Espai Literari, 2015) i la infantil Els calçotets bruts del dimoni miratort (Ed. Espai Literari, 2016). A Pont del Petroli Edicions ha publicat el poemari il·lustrat A teràpia parlava dels caribús (2025) i Quan escric fujo a Tasmània (2024). És autor i actor de l'obra teatral Fills de la llum (2015). Va ser guionista de la tv-movie Wasahali (2008) en coproducció amb TV3 de Catalunya i també és actor i coautor de les pel·lícules La noche que un hombre quiso verme (2024), Cuando todo haya ardido (2018) i coautor del curtmetratge La mujer de voz (2017).