Ferran i de Pol, Lluís

A més, potser sí que les dones instruïdes no agraden als espanyols, però, ¿no han pensat mai, els espanyols, si ells agraden a les dones instruïdes? Ser espanyol és només un fet -encara que d'aquest fet n'arrenquen mil qualitats positives i negatives- mentre que ser una dona instruïda és una victòria i una conquista sobre la ruqueria

Estimada Essyllt: T’escric després de dinar, en un cafè d’Avignon. ¿Com t’enyoro! T’he recordat tot el matí per diverses raons però sobretot perquè davant l’espectacle d’Avinyó des dels jardins papals, em semblava sentir-te –un dia que érem a la loggia de Cuernavaca, veient les pintures de Rivera-, quan em deies: “això em recorda Avinyó, amb les teules i els teulats rojos”, ¿t’en recordes?

En els seus camps de concentració jeu una joventut malaguanyada. I amb una mica de vergonya, feliç i emmelangit alhora, em dic que sí, que el vent s’alça i que bé cal provar de viure

Just on comença el costerut passeig dels xiprers, el cavall s’estremeix, pega estrebada al cotxe dels morts i aviva el pas. Però no cau la xurriacada temuda, i l’animal torna a abaixar el cap i, mansament, sense delit, s’emprèn la pujada del cementiri.

Em vas dir: “Fes-me un Macià ben bonic i baratet, ràpid, curt, per engrescar la gent jove i el vailet”. Vaig envestir la feina, i, amb ganes de quedar bé, no dava pau a l’eina i omplia molt paper.

Un soroll massís, ple, gras. Hi he corregut. Hi he corregut tant per veure amb què ha topat la pala de l’obrer com per privar-lo de seguir palejant.

I, en disposar-se a formar l’home, L’adorador, el fill de l’alba, no van pensar a fer-lo ni del ric cacau, ni de les fruites delitoses, ni de la daurada mel. El moresc solament va ser triat per ser carn i vida de l’home veritable, del pregador davant dels déus.

I, a poc a poc, any darrera any, arribaren a la certitud que el mar sempre demana.

Tot gira al voltant nostre, tot ens pertany i nosaltres pertanyem al tot.

La classe sencera té aquella docilitat i aquell lliurament que només donen l’expectació de les grans ocasions.

Els intel·lectuals no perden mai: si guanya la seva causa, la presideixen; si la seva causa és derrotada, cal que algú els consoli del daltabaix.

Només el treball crea riquesa i només la riquesa és capaç de crear treball.

Deixem que l'home es declari vell quan se'n senti.

La gent amb les mans buides no fa goig enlloc.

Fugim de la mort, i la mort ens estalona.