Anzizu i Vila, Sor Eulària

(Barcelona, 18 de maig de 1868- Barcelona, 5 de març de 1916). Va néixer com a Maria de la Mercè, Francisca de Assís i Ramona, filla d'Ignasi Anzizu i Girona i Josefa Vila i Bacigulpi. Òrfena de mare poc després de néixer i de pare als 10 anys resta sota custòdia dels avis fins a la mort d'aquests, als 15 anys.

Sor Eulària va ingressar com a novícia al monestir al 20 de juny del 1889 i el 6 de novembre del 1890 va professar com a religiosa. Durant els següents 26 anys hi va viure com a monja clarissa ocupant gairebé tots els càrrecs i oficis de la comunitat: infermera, mestra de novícies, procuradora, i secretària, però no va esdevenir mai l’abadessa. La seva importància dins la comunitat es reflecteix en el rigor intel·lectual de les seves obres i la seva tasca com a arxivera, biògrafa, historiadora, música i traductora. A petició seva, la comunitat va procedir a la restauració de l'Església, encarregant l'obra a Joan Martorell i Montells, renovador de l’art gòtic a Catalunya de la meitat del s. XIX. Aquesta intervenció, que recull breument al darrer capítol del llibre Fulles històriques del monestir de Pedralbes es va fer gràcies a donacions de fidels i sobretot al patrimoni personal aportat per sor Eulàlia, que li va permetre reformar altres estances del monestir com la del refetor. Diagnosticada amb una insuficiència cardíaca a principis del 1916 mor el 5 de març als 46 anys.