Coromines i Montanya, Pere

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870-Buenos Aires, 1939) és escriptor, polític i economista. Pertany a les elits del nostre país que van donar cobertura política i cultural a la nostra realitat nacional a través del catalanisme. Després d’uns flirteigs inicials amb grups anarquistes, pels quals fou jutjat el 1896 arran de l’atemptat del carrer de Canvis Nous, fou expulsat del país. Fruit d’aquesta experiència va escriure Les presons imaginàries (1899). President de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a Madrid (1910 i 1914). Apartat de la política, es dedicà a l’advocacia i a l’economia i fou conseller secretari del Banc de Catalunya. Membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), en presidí la Secció de Ciències. També va ser president de l’Ateneu Barcelonès (1928-1930). L’any 1931 tornà a la política activa i va ser membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia, de la Comissió de Traspàs de Serveis, diputat a Madrid i conseller de Justícia i Dret (1933). El 1936 va ser comissari general dels museus de Catalunya, càrrec des del qual procurà evitar la destrucció del patrimoni artístic català (1936-1938). Acabada la Guerra Civil, ja malalt, s’exilià a l’Argentina, on morí poc després d’arribar-hi (1939). 
Autor d’èxit en el seu temps, tot i el silenci injust actual que ha fet que pràcticament no s’hagi reeditat cap de les seves obres, la seva trajectòria literària s’inicia amb l’assaig La vida austera (1908). Posteriorment publicà el poema en prosa Les gràcies de l’Empordà (1919), d’influència noucentista. L’èxit literari li arribà amb el recull de narracions A recés dels tamarius (1925) i la trilogia novel•lística Les dites i facècies de l’estrenu filàntrop en Tomàs de Bajalta, composta per Silèn (1925), Pigmalió (1928) i Prometeu (1934). L’any 1927 aparegué Jardins de Sant Pol, que recull una sèrie de reflexions elaborades en aquesta població, on estiuejà durant la dècada dels anys vint i trenta i seu actual de la Fundació Pere Coromines. Pòstumament es publicà el recull de narracions El perfecte dandi i altres escrits (1940) i les seves Obres completes (1972).