Villangómez i Llobet, Marià

Marià Villangómez Llobet (1913-2002) fou un poeta i traductor eivissenc. Va néixer en una família de metges i farmacèutics, però de jove es va decantar per l’estudi de les lletres. Des del 1928 va estudiar Dret a Barcelona.
Lector àvid de poesia, comença a publicar en diaris i revistes fins a l’esclat de la Guerra Civil. L’any 1938 es trasllada a València i inicia estudis de lletres fins que és destinat al front de Castelló, al bàndol de Franco, on va lluitar a la zona d’Higueras. Després de la guerra, en haver-la conclosa amb el rang d’alferes provisional, va aprofitar la possibilitat que tenien els dits oficials per a incorporar-se a l’ensenyança com a mestres, tasca que va exercir durant vint-i-cinc anys (a Cornellà i a Eivissa). Fou al poble de Sant Miquel de Balansat on exercí la docència més anys. Inspirat en la vida d’aquest poble del nord de l’illa va escriure L’any en estampes, una de les millors obres en prosa de la literatura catalana.
L’any 1963 tancarà l’etapa del vers i es concentrarà en la traducció (per exemple, de Mallarmé i Verlaine), a més d’escriure assaigs i articles.