Marçal i Serra, Maria-Mercè

Maria-Mercè Marçal neix el 1952, circumstancialment a Barcelona, tot i que ella es considera originària d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), on viu la seva infantesa amb els pares i la germana, més petita. Filla d’una família pagesa, de la mare n’aprèn l’amor pels versos i les cançons populars i del pare, els estudis i la cultura. Comença el batxillerat al seu poble, però, gràcies a una beca, es trasllada a Lleida on resideix durant el curs escolar. Comença a escriure de ben jove, i a l’institut assaboreix les lectures sobre literatura catalana. El 1969 es trasllada a Barcelona, becada, on es llicencia en Filologia Clàssica. Des d’un inici Marçal participa en moviments d’oposició al règim franquista, i abans d’acabar els estudis dóna classes de llengua catalana, activitat que es convertirà en la seva professió. Progressivament entra d’una manera activa en el món polític on milita en partits nacionalistes d’esquerra i crea seccions de dones dins els partits, moment que s’apropa al moviment feminista. Tot plegat ho compagina amb la seva activitat literària i amb els primers reconeixements públics. Als 24 anys obté el Premi Carles Riba de poesia (1976) amb Cau de llunes. A partir del naixement de la seva filla, que afronta com a mare soltera, abandonarà l’activitat política per dedicar-se a tasques culturals i literàries des d’una posició volgudament feminista. Marçal morirà de càncer de pit el 1998, amb només 45 anys.

A l’article «Qui sóc i per què escric», Marçal afirma que l’escriptura ha estat en la seva vida una activitat vertebradora: «Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena...». Tot i ser una de les veus poètiques fonamentals de la literatura catalana, Marçal va ser reiteradament premiada amb la seva novel·la La passió segons Renée Vivien (1994). La seva poesia està recopilada a Llengua abolida (1989) i Raó del cos (2000). Marçal també va escriure nombrosos articles, crítica i assaig.