Carner i Puig-Oriol, Josep

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 – Brussel·les, 4 de juny de 1970) fou escriptor, periodista i traductor.

Conegut com el príncep dels poetes fou l’autor de referència del noucentisme. Des de molt jove fou mereixedor de diversos guardons com el primer premi literari als Jocs florals de Barcelona. A nivell polític fou fidel a la República, i a causa de les seves conviccions l’any 1939 hagué d’emprendre el camí de l’exili del qual no retornà. 

Fou un escriptor infatigable que deixà un llegat literari extraordinari del qual, a tall d’exemple, es poden destacar les obres següents: Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925), Nabí (1941), Llunyania (1952), en l'àmbit del teatre deixà obres com El comte Arnau (1905), El giravolt de maig (1928), Cop de vent (1966).