Vinyoli i Pladevall, Joan

L’obra poètica de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) comprèn més de 500 poemes distribuïts en disset llibres. S’inaugura amb Primer desenllaç (1937) i es clou amb Passeig d’aniversari (1984), publicat pocs mesos abans de  la seva mort. Una inquietud indagatòria sobre els temes cabdals de l’existència; amor, pas del temps, mort, ... travessen tota la seva obra. S’hi afegeix una preocupació constant pel sentit de la paraula poètica i de la seva capacitat transfiguradora de la realitat, que Vinyoli percep com a  màgica. Aquesta unitat temàtica no exclou que l’obra evolucioni al llarg dels anys però, això sí, mantenint una extraordinària arquitectura interna.

En els seus poemes, Vinyoli dialoga amb tota la tradició poètica catalana i en especial amb el romanticisme alemany, especialment Rilke i Hölderlin. Les seves versions de Rilke  són una veritable prolongació de la seva capacitat creadora. Aquest diàleg s’extén a d’altres disciplines artístiques i en especial al món de l’art. El to dels seus poemes, l’autenticitat que transpiren i la seva capacitat imaginativa  fan que la veu de Vinyoli sigui una de les més singulars i comunicativa de la poesia del  segle XX.

Des de l’any 1923 fins al 1935 va passar els estius a Santa Coloma de Farners. Durant aquests sojorns estivals, que comprenen la seva infantesa, adolescència i noiesa, l’imaginari del futur poeta s’impregnaria de l’entorn humà i natural d’aquesta població on va ser feliç. Anys més tard, la nostàlgia d’aquest paradís rebrotaria en bona part de la seva obra en forma de records, símbols i imatges. En l’edat adulta, Vinyoli estiuejà a Begur i el mar, des de llavors,  tindrà una presència constant en els seus versos.