Fuster i Ortells, Joan

Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922-1992) es va donar a conéixer com a poeta des de darreries dels anys quaranta. La totalitat de la seua obra lírica es troba recollida en Set llibres de versos. Des de 1954, amb Escrit per al silenci, abandonaria la lírica per dedicar-se exclusivament a l’assaig.

D’una vasta cultura, incisiu i crític, va ser reconegut com una de les veus més valorades i escoltades de la literatura catalana del seu temps. La seua obra, escrita des de la Sueca natal, va ser un referent ben important per a diverses generacions de lectors i intel·lectuals valencians, des dels anys 60 als 80 i abraça molt diverses temàtiques i modalitats de l’assaig: la història de la cultura (El descrèdit de la realitat, Poetes moriscos i capellans), la reflexió sobre qüestions polítiques i identitàries (Nosaltres els valencians, Punts de meditació), el llibre de viatges (Viatge pel País Valencià, L’Albufera de València) i l’assaig humanístic (Diccionari per a ociosos, Sagitari).