Coromines i Vigneaux, Joan

El lingüista Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) és el filòleg català més important de Pompeu Fabra ençà. Format intel•lectualment a Barcelona, Montpeller, Madrid, Zuric i París, el 1939 s’exilià a l’Argentina i posteriorment als EUA, on fou catedràtic de la prestigiosa The University of Chicago i des d’on publicà l’importantíssim Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957), que li donà prestigi internacional. Instal•lat definitivament a Catalunya després de la seva jubilació, Joan Coromines inicià la redacció de la totalitat de la seva producció lexicogràfica catalana. Ens referim als deu volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i als vuit volums de l’Onomasticon Cataloniae.

L’obra de Joan Coromines assenyala, en la lingüística catalana, un abans i un després. Coromines donà resposta, de manera global, a l’etimologia de la llengua catalana, llengua pròpia i comuna de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears.
 Però Joan Coromines no és només un referent en el camp de la lingüística catalana, sinó que també ho és en el terreny cívic i patriòtic. Coromines fou sempre fidel a la llengua catalana i al país que la parlava, i ho fou en unes circumstàncies particulars i col•lectives no sempre fàcils. A aquest ideal va dedicar tota la seva vida. Una vida presidida pels principis de fidelitat a una llengua i a una pàtria, per l’esforç i la tenacitat per servir aquests ideals, per l’austeritat que relligava tots aquests elements. Des de la seva actitud científica i moral, Coromines continua essent un model per als catalans i catalanes conscients del segle XXI.