Alcover i Maspons, Joan

Joan Alcover i Maspons (1854-1926) fou un poeta, assagista i polític. Deixeble de Jossep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors coetanis pertanyent a l’Escola Mallorquina.
L’any 1869 inicià la carrera de Dret a Barcelona, on entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i es llicencià en Dret Civil i Canònic l’any 1878. Posteriorment a la seva formació, s’instal·là definitivament a Mallorca.
La seva producció poètica es caracteritza per les correspondències simbòliques amb el seu estat d’esperit i per la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, evocadores de les circumstàncies personals que li tocaren viure. No l’atreuen els elements extrems del moviment Modernista i s’identifica, en canvia, amb un cert vessant del Noucentisme incipient.
En català, la seva producció poètica s’aplegà Cap al tard (1909) que conté alguns dels millors poemes de la literatura catalana de tots els temps. Els seus poemes han sigut traduïts a diverses llengües i musicats, entre els quals destaca La Balanguera, que el 1996 fou declarat l’himne oficial de Mallorca. El 1951 es publicaren pòstumament les seves Obres completes.