Folch i Torres, Josep Maria

No acudiran a ta veu; perquè avui es un gran dia del que els segles daran fe. Ves-te'n, Satanàs, i amaga't, que avui baixa Gabriel per anunciar la gran nova: que el misteri s'ha acomplert. Ofega la teva ràbia i amagueu-vos tu i els teus entremig de les tenebres en el fons del vostre infern.

Tot d'una s'agombolà la gentada al voltant del nen que plorava vivament, amb gran desconsol, guaitant ansiós a dreta i esquerra cercant amb els seus ulls esverats aquella mare carinyosa que el petit Jordiet es creia que no veuria ja mai més. 

La Loreto, sentint en el seu cor bondadós una profunda pena davant de la gran aflicció de la seva estimada amiga, en un d'aquests moviments generosos de les ànimes grans, li digué:// -No ploris més, Virgínia. Aquí tens el llibre. Mostra'l al teu papà com si l'haguessis obtingut tu com a premi, i evita-li el disgust que passaria.

No pateixin, que tot això, vist de prop, no fa tanta por com jo creia.

No pateixin per mi, que tot m'ho vaig passant. De vegades a dos quarts de dues, em vénen ganes de plorar. És l'hora que vostès van a taula. Després ja em passa.

No. Les ferides més terribles no són pas les que deixen mort a l'acte; sinó aquelles que t'esberlen el cor i t'ho destrossen tot a dintre teu, tot deixant-te, irrisòriament, la vida.