Costa i Llobera, Miquel

Salut, vells immortals! Amb les nevades testes,/ amb les barbes del gel caient sobre les vestes/ d'estam o de vellut, ja us veig, oh Pirineus!

Llavors la morta un peu li va posar/ sobre el pit, i amb un lliri que portava,/ la llengua, sense esforç, li va arrancar.