Alcover i Sureda, Antoni Maria

Tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades dins el seu antic reialme, tan valenta és, de tan bon prou, tan brinosa, tan estrenua, tan inomable, que ha resistit admirablement, ha surat damunt tot, no l'han poguda capxafar ni arronsar ni malferir!

De lo que som inimics amb tot lo nostro cor, amb tota la nostra ànima, és de que es desprecii, de que es desjecti, de que s'abandon la nostra llengua pròpia, i de que, negant-li tots els seus drets, totes les seves prerrogatives de llengua pròpia, les concedesquen a una llengua estranya.

Constitueix una de tantes proves de l'unitat de la llengua que es parla a Catalunya, Rosselló, Balears i València, que, si no volem pegar coça a l'història i a la llògica, no tenim més remei que anomenar catalana. Porà venir tort i de cap de dent a qualcú però aqueix és el seu nom, per més que esperonetgen.

L'amor i l'entusiasme que demostrau per la nostra llengua, vos honoren fora mida. Per un poble, estimar sa llengua és signe de vitalitat i de plenitud de vida intel·lectual.

La llengua que parlen Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i el reine de València, és la mateixa amb poques diferències, i és ademés la mateixa llengua dels grans reis En Jaume i En Pere, el B. Ramon Llull, Fr. Eiximenis, En Ramon Muntaner, En Jaume Roig, St. Vicenç Ferrer, N'Ausias Marc, i en Joanot Martorell.

El Diccionari que volem fer, és de la llengua que es parla a Catalunya, Rosselló, Illes Balears i reine de València. La llengua que es parla en aquests territoris ¿és o no és la mateixa?

La llengua no és tota a Catalunya Oriental ni a Catalunya Occidental, ni an el Rosselló ni an el Reine de València, ni a les Balears, sinó que és en el conjunt de totes aqueixes regions.

¿Volem viure com a poble?¿volem conservar nostra personalitat històrica?¿volem mantenir inalterable i amb tot son relleu nostra fesomia? Estimem, parlem, conrem, conservem a tota ultrança la llengua nostra.

Així com nos hem d'estimar, conservar i enaltir nosaltres mateixos i la nostra tradició i tot lo que constitueix nostre caràcter i nostra vida, essent la llengua una d'aquestes coses i de les principals, per això l'hem d'estudiar, conservar i enaltir.

En tenim un de títol que no creiem que negú el mos posi en corantena: l'amor a la nostra llengua, l'estrènua, l'excelsa, la gloriosa, la nostra benvolguda llengua catalana.

Sí, som amadors de la llengua catalana; l'amor a aqueixa llengua ens ablama el cor, i ens fa fer tot el que feim. No, no és odi a res ni a negú el que ens mou, no som una negació. És amor el nostre mòbil, som una afirmació.

No ho és cap tresor encantat el de la llengua catalana, el nostre venerat vocabulari, escampat des de Salses fins a Sta. Pola, des de Calaceit i l'Isàbena fins a les Balears i Alguer. Aquest tresor se troba dins l'ànima de totes les comarques catalanes, dins el cor de tots els catalans.

No, no el porem fer nosaltres tot sols el Diccionari. Sempre hem dit que havia de ser una obra nacional, aont prenguessen part tots els bons catalans, tots els qui es senten bategar el cor amb l'amor santa de Catalunya i de la nostra llengua.

Se n'alegra un de veure sa Roqueta quant fa mesos que no l'ha vista. No vos dic res si me'n som alegrat. Jo, Déu no m'ho tenga en retret ni en vanaglòria, com més va, més mallorquí me sent; i més enamorat de Mallorca, com més nacions estrangeres veig.

Voleu que els altres pobles facen cas de vosaltres? Començau vosaltres per fer cas de les vostres coses, sobretot de la més acostada i íntima que teniu: la vostra llengua, l'espill més feel, l'expressió més acabada i més exacta i més eloqüent de la vostra ànima.

Mai hem dit ni direm Llengua Catalana-Valenciana-Balear, perque se tracta d'una sola i mateixa llengua.