Rahola i Llorens, Carles

Cal que penseu que la vostra tasca, per humil que sigui, ha de trascendir a la vostra ciutat o al vostre poble. (p. 120)

Cadascú dóna una nota individual, i com més individual, com més original sigui, millor; però hom no ha d'oblidar que del seu esforç i de la seva obra ha de beneficiar-se'n tota la col·lectivitat (p. 120).

El llibre ens allibera: ell fa néixer unes ales subtils en el nostre esperit. (p. 121)

Feu-vos cada dia més dignes de la llibertat que il·lumina, després de tants anys d'oprobi, la nostra pàtria. (p. 126)

Oposeu-vos, amb l'esperit ben alerta, a tot allò que, sota aquesta o aquella aparença, pugui tenir quelcom de dictatorial. (p. 126)

Serveu la vostra consciència, la vostra llibertat interior, la vostra dignitat. (p. 126).

Un poble ben administrat és un espill de civilització; la pau hi regna, els ciutadans s'hi senten joiosos. (p. 127)

Hom no pot sentir-se feliç sense tenir la consciència d'haver fet tot el que està al seu abast perquè la vida humana sigui cada dia més plena. (p. 139)

La llibertat no és el repòs, sinó la lluita. Ella ens obliga a ésser vigilants, sobretot dels nostres propis actes. (p. 141)

En cada pedra dels monuments que hi ha ací i allà de la nostra terra, batega l'esperit d'una generació. (p. 143)

En cada obra d'art hi ha l'anhel de perfecció del qui va treballar-la; en els quadres dels nostres museus veiem com sentiren el paisatge i les ànimes els nostres pintors. (p. 143)

En els llibres de les nostres biblioteques trobem les idees i els sentiments dels nostres clàssics. (p. 143)

Tingueu interès per totes les coses; sapigueu sentir com a homes tot allò que afecta els vostres germans. (p. 149)

No us reclogueu mai en vosaltres mateixos, si no és per expandir-vos; no us atureu mai en el camí ascencsional de la pròpia perfecció. (p. 155)

Hi ha una col·lectivitat a la qual deveu el millor del vostre esperit i a la grandesa de la qual teniu el deure de contribuir en la mesura de les vostres forces i de la vostra intel·ligència. (p. 155)

Aspireu constantment a engrandir el vostre poble, la vostra ciutat, la vostra terra. Vulgueu deixar l'empremta del vostre pas i el senyal de la vostra actuació en la nostra història. Estudieu, treballeu, mediteu, construïu. (p. 172)

Car la parla d'un poble és la seva mateixa ànima feta expressió. Sense idioma propi, no hi ha pàtria pròpia. (p. 114)

No crec deixar cap enemic en aquesta terra, en la dolça Catalunya que he estimat tant, en aquesta Girona dels meus amors ni tampoc fora d’ella.