Ferrater i Soler, Gabriel

Si s'allunya i no et mira,/ si t'és advers l'instant,/ de plorar què en trauries?/ Si et sent, neci, riurà.

[...] Sense enyor/ se’ns va morint la llum, que era color/ de mel, i ara és color d’olor de poma.

Coneix que és un somni/ el que li dius d'ella,/ però que per sota/ del somni, és ella/ que tens als teus braços.

Ens aixequem, i amb por de no saber/ retrobar a temps qui som i què volem,/ anem tornant ben poc a poc. [...]

El vespre no diu res d'avui./ Ja som més aviat demà. Fa fred, com si/ totes les coses fossin groc llimona.

Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps./ Trobem-nos altre cop al lloc de sempre./ Veig el cel blanc, la negra passarel.la/ de ferros prims, i l'herba humil en terra/ de carbó, i sento el xiscle de l'exprés.

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs/ faran un sopar fred amb el meu cos/ trobaran un regust de tu. [...]

Alguna cosa ha entrat/ dins algun vers que sé/ que podré escriure, i no/ sé quan, ni com, ni què/ s’avindrà a dir. Si puc/ te'l duré cap a tu.

Així sabràs donar sense penyora,/ tal com donen els bons./ I sabràs rebre, tal i com et mereixes,/ un do sense retorn.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra./ Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols./ Que demà me'n recordi. [...]