Cucurull i Tey, Fèlix

El dret d'autodeterminació no s'exerceix ni, per tant, es decideix amb un referèndum: és un plebiscit diari que ningú no està moralment facultat per a impedir o per a mediatitzar.

Cal que vencem la dificultat d'aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls.

És que els catalans som o no som espanyols? Si és que els catalans som espanyols, la llengua catalana és tan espanyola com la castellana i, per tant, els catalans, parlant en català, hem de tenir exactament els mateixos drets que els castellans parlant en castellà. Ara bé, si és que resulta que els catalans no som espanyols, si és que diuen que el català no ha de tenir els mateixos drets que el castellà, llavors és que som un poble colonitzat i, en aquest cas, el que cal és que ens descolonitzin.

No diré avui el teu nom/ perquè no és amb paraules/ com cridarem l'estel/ damunt de la bandera.

Si ens el llot la vostra gorja gosa/ trobar el mot pur, en l'eco del torrent/ reviurà el vostre cant eternament.

Hom parla molt del dret d'autodeterminació, de vegades amb la mateixa frivolitat amb que podria parlar-se de passar les vacances a la Costa Blava. [...] Puc renunciar al dret d' anar a la Costa Blava, però no puc desentendre'm de la llibertat d'expressió.

El conte de la cançó enfadosa, amb el suport de la premsa, la ràdio i la tele, ha esdevingut el nostre pa de cada dia. 

Saber sentirme sol/ i no enyorar miratges./ Jugar amb el meu somrís/ com qui desplega domassos/ per festejar la joia dels infants./ I cridar:/ la vida no fa basarda!

He dit adéu sense paraules./ Faig el camí del meu silenci/ a les palpentes, solitari.

Els meus ulls, en afany/ de preguntes, destil·len/ unes gotes de somni/ que ha perdut la volada.

És ben curiós [...] que tot  raonant de literatura amb l’Andreu haguessim parlat tan poc de la vida; perquè, si la literatura no ha de ser un reflex de la vida, si no ha de servir per afrontar tots els problemes de l’existència, què és? Per què la necessitem?