Torres i Perenya, Màrius

El dolor és en certa manera la selecció natural de les ànimes.

La majoria de la gent és incapaç d’estimar, perquè és incapaç de vèncer el seu egoisme.  

Estar trist és una manera tàcita, sense paraules, de queixar-se.  

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels./ Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

-Àngel, espera't un moment;/ ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Us he d'amar, baldament no floreixi/ al meu jardí la flor del vostre anhel./ Cap esperança el meu amor nodreixi/ inútilment fidel.

Sílvia, ¿recordes l'amor vora el riu,/ entre els verns i l'heura?/ I l'aigua que corre, mirall que somriu/ només que ens hi volguéssim veure!

Tu que m'has descobert el corriol que mena/ al verd país dels teus records,/ deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena/ és que jo també tinc records!