Xammar i Puigventós, Eugeni

Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions.  

Un imbècil sense Cultura mai serà un perfecte imbècil.

Els catalans pels quals la llibertat de Catalunya no és la passió dominant són uns senyors que m’acaben la paciència.  

Amb República o sense República, Espanya serà Espanya; sense llibertat Catalunya no és Catalunya.

És molt important que Catalunya torni a tenir un Govern propi. És molt més important, molt més essencial, però, que els catalans recobrin la llibertat de reclamar públicament i en llur llengua el Govern propi que tenen dret a tenir.

Els documents bilingües catalano-castellans no els entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m’entenen. Vull dir que els entenc massa.

Ferit i empresonat, Adolf Hitler segueix sent per a nosaltres el mateix que, intacte i en llibertat, era: el ximple més substanciós que, des que som al món, hem tingut el gust de conèixer.

Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.

Per a mi que, per desgràcia, no puc fer més del que puc i no el que vull, “escriure bé” és la cosa més fonamental per a un home que fa servir la ploma.  

M’ha neguitejat una mica la predicció sense atenuants que feu justa, temo, de que moriré inèdit. Em limito a demanar i desitjar que sigui com més tard millor.  

La generositat és el ciment de l’amistat.