La sala d'estudi estava plena de nois i noies de diferents instituts. Va empènyer la porta de la biblioteca i va entrar. Hi havia molts joves que estudiaven i escrivien. Per sort, del seu curs no hi havia ningú. No tenia ganes de parlar.

Va instal·larse en un lloc buit i va obrir el petit llum que hi havia sobre de la taula.

Va intentar concentrar-se en les matemàtqiues, però no ho podia fer i es va posar a contemplar el seu voltant.

El Centre de Lectura era una societat cultural molt antiga, del 1859; la biblioteca era molt gran, amb diverses sales, acollidores, plenes de vitrines i prestatgeries de fusta noble; les taules també eren de la mateixa fusta. La biblioteca estava atapeïda de llibres antics i se sentia una olor de paper vell, de cobertes de pell vetustes i de fusta més que centenària, olor que, barrejada, era agradable. Totes aquestes sentors pretèrites es mesclaven amb la flaire dels llibres i dels apunts dels estudiants, amb l'efluvi de la diversitat de diaris que hi havia a la sala on es llegia la premsa i amb el perfum de la bibliotecària que es passejava amunt i avall i, amb el manyoc de claus, anava obrint i tancant armaris.

Recull de citacions

Vidal i Rosich , Cosme (Josep Aladern)