Pujols i Morgades, Francesc

Molts em tenen per un poca-vergonya, però encara que sigui així no me n’aprofito i vaig sempre amb el cor a la mà. Sóc, doncs, una mena d’ “abogado que no ejerce”. I resulta que si no faig el bé, l’estudio, com estudio el mal que tampoc no faig ...

Una necessitat de la qual es fa un plaer, s’anomena un vici.

Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.

Qui diu que no té el sentit de la propietat, ment o s’enganya a ell mateix, perquè aquest sentit tothom el té. Allò que molts no tenen és la propietat. I ací rau el mal.

Saber evitar una guerra val més que guanyar-la. Parlo, és clar, com un militar retirat.

La família és una unitat de generació. Per això l’home pot arribar a jugar-s’ho tot, fins la vida, per la família.

La superstició –una de les filles més revingudes de la ignorància-  porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles.

Si la mentida no trobés gent disposada a morir i a matar per ella, no subsistiria, al revés de la veritat, la qual posen en perill (si més no, d’enterbolir) els qui moren i maten en nom seu.

La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització.

Algun dia em dedicaré a estudiar la pena de mort, que és potser l’assumpte més important –i sens dubte el més vergonyós- de la civilització...

El desig d’immortalitat és independent de la fe.

Martorell, vila famosa / pel Noia i el Llobregat, / i també per les fonts fresques / que hi ragen a tot rajar: què en dic dels entorns que et volten / com un jardí conreuat, / i de les bones collites / pel segar i pel veremar!

Un dia, anant de camí, / com érem temps de tardor, / vegí una flor escadussera / que en la erma ginestera / acabava de florir. / Tan de nou me va venir, / que afanyós la vaig flairar / i amb sa aroma em recordà / la gran diada de Corpus, / tan llunyana en el passat, / tan llunyana en l'avenir, / i ara, al temps de la tardor, / tota dintre d'una flor.

És cert, com ja he dit, que l'home lliure de supersticions pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé.

Aquesta vida és un procés evolutiu i diastàsic certament prodigiós i, encara que sembli una farsa dolorosa, ningú -o gairebé ningú- no abandona voluntàriament l'espectacle, a desgrat del seu desastrós (aparentment) final, conegut de tothom; i, en aquest aspecte, la Humanitat sembla aquella noia que llegia, més o menys interessada, els Evangelis perquè volia saber com acabaven.

Harmonia és la proporció entre les parts (d'una cosa) i de les parts amb el tot. La idea de l'harmonia li és donada a l'home per la imatge de la forma humana. Ens plau l'harmonia perquè som harmònics.

El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s'atribueix a l'esperit i la màgia a la matèria.

El sentit de la propietat és natural. Si només existís un home sobre la Terra es consideraria -i seria realment- el propietari del món.

L'origen de la propietat car cercar-lo en l'origen mateix de la vida, la qual no hauria estat possible si el primer ésser no s'hagués "apropiat" d'allò que necessitava. I mentre no trobà competidor tot anà bé. Quan aquest sorgí, començà la guerra. Però això no vol dir que la guerra sigui inevitable. L'home pot evitar-la per entesa, com la natura per simbiosi.

Actualment s'ha desencadenat de bell nou una ofensiva a fons contra els postulats deterministes de la ciència. Aquesta ofensiva és obra dels enemics de la raó, dels cosmòfobs i de tots els qui pretenen explicar el misteri per mitjà del misteri (obscurum per obscurius), sense comprendre que si es mata la raó s'engendra la follia.

Sòcrates ha estat realment l'home més savi del món, tal com va proclamar l'oracle, perquè, tot dient que no sabia res, ensenyava que el primer deure de l'home era de fer la pròpia coneixença, que la causa principal de la maldat humana era la ignorància i que amb la mort no solament no s'hi podia perdre res, sinó que es podia guanyar tot.