Llompart de la Peña, Josep Maria

Ai la meva filla,/ òrfena de son,/ ton paret et cerca/ per un raig de sol.

Ja se sap que els matinets d'abril/ són lleugers com una carícia.

¿Recordes aquell temps que en tenies un només, i el contemplaves una estona cada dia mentre el sol espetegava en el balcó, i tenies cura d'ell, i el desaves cada vespre dins la capsa, i la capsa al calaix i l'avemaria de la nit?

Per la sang/ nedava l'infant,/ pel carrer/ l'ocell de paper.