Viladot i Puig, Guillem

Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 1922, en una família d´apotecaris. L´any 1949 es llicencia en farmàcia, s´instal·la a Agramunt i s´incorpora a la farmàcia paterna. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu “Temps d´Estrena”, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella: “Els infants de Riella” ( 1965), “Aril Avall” ( 1966), “La gent i el vent” (1967), “L´arrel de panical” ( 1970) o “Memòria de Riella” ( 1974).

Paral.lelament a l´obra discursiva l´any 1959 escriu els “Metaplasmes” i el 1960 els “IA-URT” que inicien les seves experiències com a poeta concret, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics, esdevenint precursor de la Poesia Concreta a Espanya i el primer editor d´un llibre de Poesia Visual a l´Estat, amb l´obra “Estrips” que edita a Agramunt l´any 1964, i amb els “Nou-plast-poemes” de 1965 a la col.lecció “Lo Pardal” que ell crea, i que motiven tot un treball com a poeta visual que desenvolupa al llarg de tota la seva trajectòria.

A finals dels anys setanta s´interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel·les com “Ricard” ( 1977), “La llei de pedra” ( 1979), “L´amo” ( 1982) o “Discurs horitzontal” (1982). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel.les històriques de rel també psicològica, com “Joana” ( 1991), o “Carles “ ( 1994) i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volúms, així com les seves darreres novel.les. “Els Ulls” ( 1999), “Les vel.licositats” ( 1999 ), “Ruth” ( 2.000) i “L´Energia” ( 2.001).

Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria. Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.