Ferrater i Soler, Gabriel

Gabriel Ferrater (1922 – 1972) és un dels poetes més influents en la literatura catalana del segle XX i un dels intel·lectuals més brillants i lúcids que ha donat el país. Els seus múltiples interessos van des de les matemàtiques, la pintura, la crítica literària i d’art a la lingüística.

Com el poeta afirma, va néixer a Reus, en el si d’una família benestant, culta i liberal dedicada al negoci vinícola. Es va educar a casa i no va assistir a cap escola fins als 10 anys. La guerra civil, que va produir un trencament en tantes vides, va interrompre els seus estudis de batxillerat i va empènyer la família Ferrater a l’exili a França, a Bordeus on el seu pare és nomenat cònsol i on Gabriel reprèn els estudis al Lycée francès.

Acabada la guerra civil, retorna a Reus, en l’etapa més negra i asfixiant de la postguerra. Del 1945 al 1947 es cridat a fer el servei militar a l’Aragó. Acabat el servei, es matricula a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat de Barcelona per estudiar matemàtiques. 

L’any 1951, el seu pare se suïcida i, un any després, la mare s’estableix amb els tres fills a Barcelona. Ferrater comença a publicar crítica d’art a la revista Laye, i entra de ple en els cercles literaris i poètics de la Barcelona de l’època. S’interessa per la poesia. Probablement a causa d’una crisi sentimental, la primavera de 1958 comença a escriure versos.

L’obra poètica de Gabriel Ferrater es condensa en tres grans llibres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), que aplega, revisa i publica el 1968 amb el títol de Les dones i els dies, suma de la seva personalíssima obra poètica. Posteriorment, no retornarà al conreu de la poesia. La brevetat d'obra contrasta amb la profunditat i l’enorme importància que tindrà en la literatura del segle XX per la ruptura radical amb la poesia que es feia fins aleshores, fins al punt de marcar un abans i un després en la poesia catalana.

  • Gabriel Ferrater

    Gabriel Ferrater