"És possible una Europa unida pels seus escriptors?" Crònica dels Recontres des maisons d’écrivains

16-11-2018

Recontres des maisons d’écrivains

La Féderation des maisons d’écrivains ha convidat Espais Escrits a participar en una taula rodona, a Bourges (Dept. Cher), en el marc de la vintena edició de Recontres des maisons d’écrivains.

Bourges, capital de l’antic comtat de Berry,  és una ciutat situada gairebé al centre geomètric de França. Rodejada per una muralla amb una catedral gòtica i  el magnífic palau de Jaques Coeur, un argenter medieval de la cort de Carles VIIè. La ciutat, arran del centenari del naixement de l’escriptor Alain-Fournier (1886-1914), va començar a liderar diverses trobades de cases d’escriptors que van convergir, l’any 1997, en la creació de la Féderation des maisons d’écrivains amb seu a Bourges. L’any següent van organitzar la primera jornada que ha arribat a l’edició 20a. Llegir i seguir les actes de totes aquestes trobades és interessant perquè permet conèixer el recorregut que s’ha fet a nivell museològic i institucional al llarg de dues dècades d’una entitat que aplega més de 300 socis agrupats en  xarxes regionals.

Les jornades ”Per una Europa de les cases d’escriptors i dels patrimonis literaris” han aplegat professionals procedents de: Bèlgica, Alemanya, Hongria, Romania, Itàlia, Rússia i Catalunya. Durant dos dies i mig hi ha hagut conferències, taules rodones, debats, visites i converses informals d’intercanvi d’idees per a possibles agermanaments i projectes d’àmbit europeu. L’obertura va anar a càrrec d’Alain Borer, especialista en Rimbaud, periodista i escriptor que va parlar sobre la casa de l’escriptor des del punt de vista d’un artista. A partir d’un model d’anàlisi va tipificar diverses cases d’escriptors francesos posant èmfasi en la dimensió humana, social, artística i paisatgística de cada una d’elles. A continuació, la presidenta de International Committee for Literary and Composers Museums (ICLCM), Galina Alekseeva, va parlar de la història d’aquesta secció de l’ICOM creada fa 40 anys.

A la tarda, estàvem convidats a participar a la taula rodona Diversitée de Réseaux en Europe moderada per Jean-Claude Ragot  president de les Maisons d’ecrivains et patrimoines literaires de la Nouvelle Aquitanie. L’objectiu era conèixer com es relacionaven entre elles  les cases d’escriptors de diversos llocs d’Europa i si existia algun tipus de xarxa que les aglutinés. Vam poder conèixer la situació a Rússia a través de Dmitry Bak que va parlar The Literary Museum of the Institute of Russian Literature (The Pushkin House) of the Russian Academy of Sciences que engloba els noms dels grans escriptors russos amb seu a Sant Petersburg. L’hongaresa Csilla Csorba va parlar The Association of Hungarian Literary Memorial Houses (MIRE ) fundada a iniciativa del Museu Petőfi Literary l’any  2008. El belga Jacques de Decker va parlar des del punt de vista de les cases d’escriptors francòfones situades a Bèlgica alguna de les quals ja està associada a la federació francesa o bé llocs de memòria relacionats amb autors que han generat gran espais de negoci com Hergé que és un cas a part. El cas italià va ser exposat per Maria Gregorio que va parlar de la poca unitat en relació a la gestió del patrimoni literari que ella veu com atomitzat; això no obstant durant les jornades vam poder conèixer exemples d’articulació del patrimoni a través dels Parchi Letterari. El cas alemany amb Bernhard Lauer, antic director dels germans Grimm-Museum a Kasel, va explicar que no hi havia una organització que relacionés diverses cases d’escriptor. Pel que fa a Portugal, Antonio Passos, va presentar Associação Portuguesa De Casas Museu – A.P.C.M. creada el 2012 i ubicada a Coïmbra. Finalment,  Carme Torrents vinculada a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles va presentar Espais Escrits com una associació, creada el 2005, que es defineix des de l’àmbit lingüístic català més enllà de les fronteres administratives a què pertanyen els seus parlants i que compta amb un centenar d’associats. El debat posterior a la taula rodona va permetre conèixer la voluntat de moltes d’aquestes entitats de participar en un projecte europeu que permeti sumar iniciatives i anar perfilant un projecte literari a nivell d’Europa que sigui més proper i assequible que el marc internacional definit per l’ICOM.

Al final del dia, l’alcalde de Bourges va rebre els congressistes a la sala noble de l’ajuntament per celebrar els 20 anys de la Féderation. Els participants vam ser convidats a llegir un text d’algun dels nostres autors en versió original. En català hi vam poder sentir el poema «Vora la mar» de Verdaguer i un poema d’Albert Roig.

El matí del segon dia es va dedicar a presentar exemples sobre agermanaments  entre autors. Mireille Naturel, especialista en Marcel Proust i moderadora de la taula, va presentar l’estat de la qüestió a França. Després vam poder escoltar Claire-Lyse Chambron responsable del plurilingüisme de la Delegació general de la Llengua francesa (Ministeri) que va voler deixar clara la recent aposta del govern francès pel  plurilingüisme i de la necessitat de participació en projectes europeus. A continuació Stanislao de Marsanich va parlar de la xarxa de Parchi Letterari , una iniciativa nascuda a Itàlia que té seguidors a altres llocs d’Europa. Són propostes turístico literàries que protegeixen i posen en valor el paisatge i la literatura  amb diversos exemples d’èxit com Carlo Levi a Aliano, un territori deprimit que gràcies a la literatura lligada al paisatge rep 30.000 visitants a l’any. Va ser interessant seguir el projecte d’agermanament presentat per Béatrice Labat del museu d’Edmond Rostand al País Basc Francès i  Mònica Salvan del Museu National  de Literatura romanesa que porten a terme un projecte que relaciona l’autor del Cyrano de Bérgerac i el seu traductor  Mihai Codreanu. També es va donar a conèixer el Festival internacional de traducció FILIT. Per tractar el tema de traducció Valèria Gaillard, traductora de Proust al català, va presentar l’estat de les traduccions a les cases d’escriptor i va alertar que les traduccions envelleixen i que cada generació hauria de tornar a traduir els clàssics perquè la traducció fa evolucionar la literatura. De les aportacions en el debat destaquem la d’Hongria que va parlar d’un concurs que fomenta les traduccions de Sándor Petöfi a través d’estades a cases d’escriptor.

La tarda del segon dia es va destinar a conèixer experiències sobre turisme cultural subvencionades per la Unió Europea. Cal destacar la intervenció de Bernard Sinoquet, de la Maison de Jules Verne a Amiens, que va parlar d’un cas atípic referent a l’elevat percentatge de públic estranger degut a la gent hi arriba atreta per retre memòria als combatents de la primera guerra i visiten la casa com a complement. Després de presentar un itinerari europeu basat en la figura de sant Martí de Tours es va  destacar que aquests tipus de projectes havien d’estar molt ben definits. A l’hora de dissenyar-los calia tenir present l’objectiu primer de la Comunitat Europea que era fomentar la relació entre territoris que històricament havien estat enfrontats i buscar temes transversals que impliquin cooperació i que fomentin els valors entre els pobles i els estats.

El dissabte al matí ens vam desplaçar a Nohan. Arribar al “Pays de George Sand” enmig d’un paisatge agrari  impressiona perquè és la casa on Sand va escriure gran part de la seva obra i on rebia amics com Balzac, Chopin o Delacroix. Està rodejada de jardins amb una capella familiar i una llibreria plena a vessar de produccions dedicades a l’escriptora. La casa està perfectament ambientada a l’època amb mobiliari molt ric i complet; però al nostre entendre li manca una museografia més directa adreçada a descobrir l’escriptora rebel que amb la seva ploma va saber defensar els drets de les dones. Des d’aquest indret on regna la pau i on podíem imaginar els darrers dies de l’autora, vam conèixer el projecte d’agermanament entre George Sand i Leon Tolstoi. Dos autors entre els quals no hi va haver mai cap relació i que d’entrada sembla difícil de trobar-hi similituds. Després de la conferència de la professora de literatura comparada Françoise Genevray, ens vam adonar que en aquest joc de miralls entre els dos autors s’hi podien trobar molts ponts de diàleg.

Com a conclusió podem dir que han estat unes jornades d’intercanvi molt interessants, que de moment no s’ha concretat cap projecte d’abast europeu; però sí que s’ha demostrat interès en les relacions interpersonals i per establir agermanaments que després puguin ser base per a projectes més ambiciosos. El cas català ha interessat als congressistes perquè obre una perspectiva més àmplia de mires que traspassa els marcs estatals. Una relació de complicitats amb les cases franceses que es va concretar en l’acord ja signat el 2016 amb la xarxa Maisons d’ecrivains et patrimoines literaires de la Nouvelle Aquitanie. A partir d’aquesta trobada imaginem nous ponts que serien fàcils d’establir amb Occitània amb la gent que de manera cooperativa han recuperat la casa d’André Breton (1896-1966) a Saint Cirq de la Poppie amb punts en comú  amb Brossa o Palau i Fabre. La casa d’Alexandra David-Néel  a Dinha a l’Alta Provença (1868-1969) una escriptora aventurera que ens fa pensar amb Aurora Bertrana; o també  les relacions epistolars entre Mistral (Mallane-França), Verdaguer (Folgueroles-Catalunya) i Vasile Alecsandri (Bacau-Romania) i tants d’altres que podríem imaginar en aquest gresol europeu de la cultura  unit a través de la literatura.

 

Carme Torrents
Folgueroles, novembre 2018