Bladé i Desmuvila, Artur

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995). Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França (1939-1942) i a Mèxic (1942-1961), on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i emotiu d’una quinzena de llibres, entre el quals hi ha grans perles memorialístiques i biogràfiques (per exemple, Benissanet o Francesc Pujols per ell mateix). Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició. La seua obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX.