Agenda

Canto jo i la muntanya balla

30-10-2021 | A les 12.00 h i a les 20.00 h
Teatre Principal de Palma

A les 12.00 h. Xerrada: Al llindar d’un bosc, una noia

“Al llindar d'un bosc, una noia”: quants relats comencen així? Quantes expectatives genera aquesta imatge, es demana l’escriptora Maggie O’Farrell en la seva recent novel·la Hamnet, a propòsit del personatge de la seva protagonista, Agnes. Aquest és el punt de partida del col·loqui entorn a dues novel·les creades per les seves autores des del llindar d’un bosc: d’una banda, “Canto jo i la muntanya balla”, d’Irene Solà –la versió escènica de la qual podem veure just aquest dia al Teatre Principal de Palma; d’altra, Lítica, de Lucia Pietrelli, també adaptada a escena aquest any. Dues novel·les que fan olor de terra humida: quins ponts hi podrem establir d’una a altra? Quines lectures?

Amb Mar Rayó i Lucia Pietrelli.


A les 20.00 h Espectacle: Canto jo i la muntanya balla

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrid de teatre de gest, text i música en directe.
Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt, a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.