Galmés i Sanxo, Salvador

[...] tot lo que estimava, havía desaparegut dins la gola freda de la Mort.

Diumenge serà Pasqua Florida. Deixem lo dol.

P'entura aleshores el seu plorava de fam lluny d'ella. Davant aital possibilitat sa vista llampegà amb fulgors d'avorriment. La llet que li xupava aquella externa, era vida robada al seu fillet! Bruscament decantà la nina i se cordà el pit amb indignació: –Prou; això no és teu!

Els boiets rigueren que cuidaren a esclafir; s'atapiren d'albercocs, se n'ompliren les butxaques –els qui en tenien– i la faldriguera... per elles; apuntaren les flors de les carbasseres perquè esvortassen; cercaren figues flors primerenques i per falla menjaren figons, i se rabejaren dins el safareig.