Andrés i Estellés, Vicent

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) periodista i poeta valencià, hom el considera a l’altura del gran Ausiàs March. D’origen humil, aquest fill de forners sentí aviat la imperiosa necessitat de contar les grandeses i misèries d’un país que, anys a venir, el faria referent de la seua memòria col·lectiva. El Mural del País Valencià dóna compte d’aquest compromís nacional i cívic amb els seus compatriotes i la gran estima pel seu país. Després d’estudiar periodisme a Madrid, Estellés començà a treballar en el diari Las Provincias, on va conéixer Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, i on treballà fins al 1978, en què fou obligat a jubilar-se anticipadament. El 1955 es casà amb Isabel Llorente, tan present en la seua obra i destinatària dels versos d’amor més encesos del poeta.

Ciutat a cau d’orella (1953), L’amant de tota la vida (1966), La clau que obri els panys (1971), Hotel Paris (1973), Llibre de meravelles (1979), Les homilies d’Organyà (1981), Sonata d’Isabel (1990) i Mural del País Valencià (1996) són només alguns títols d’un obra vastíssima que li reportà les més altes distincions honorífiques tant en vida com pòstumament: Lletra d’Or de la literatura catalana (1975), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), Premi de les Lletres Valencianes (1984), doctor honoris causa per la Universitat de València (1993) i Medalla d’Or (1994), entre altres.

La declaració de l’Any Estellés (2013) per part de l’AVL i la celebració de la Festa Estellés per tot el territori catalanoparlant han contribuït a difondre l’obra del poeta valencià.

  • Vicent Andrés Estellés recitant

    Vicent Andrés Estellés recitant

  • Vicent Andrés Estellés

    Vicent Andrés Estellés

  • Estàtua de Vicent Andrés Estellés a Burjassot

    Estàtua de Vicent Andrés Estellés a Burjassot

  • Coberta "D'Hotel París"

    Coberta "D'Hotel París"