Galmés i Sanxo, Salvador

Salvador Galmés (1876-1951) fou un narrador, traductor, lul·lista i erudit mallorquí. Realitzà els seus primers estudis al Seminari de Palma i fou ordenat sacerdot l’any 1904. Es llicencià en Dret, l’any 1907, a la Universitat de Barcelona
Durant la seva trajectòria, publicà nombroses narracions breus, anomenades contarelles, que aparegueren a la premsa mallorquina i catalana. Per aquestes publicacions obtingué el Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona en dues ocasions (1908 i 1923) i foren aplegats en els reculls Novel·letes rurals (1953), Quadrets i pinzellades (1956) i La Dida i altres narracions (1976), entre d’altres. També va publicar una única novel·la, Flor de card (1911), emmarcada dins la tradició literària del naturalisme rural. La seva prosa, d’una gran expressivitat i vitalitat, transmet generalment una visió tràgica del destí i de la vida humana. Sent una gran fascinació per la figura de Ramon Llull, i dedica gran part de la seva vida a l’estudi i divulgació de l’obra del mestre mallorquí. Transcriu i prologa, els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull, editades per la Comissió Editora Lul·liana. També escriu nombrosos articles, ressenyes i conferències sobre temes lul·listes.