Llull, Ramon

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316) és la figura més internacional de la cultura catalana de tots els temps, l’autor català més llegit arreu del món i un dels pensadors més prolífics i originals de l’occident medieval europeu. Autor de més de dues-centes obres, dedicà la major part de la seva vida a un objectiu concret: promoure un mètode de conversió d’infidels que anomenà «Art» i que anà perfeccionant al llarg de la seva vida.
Nat a Mallorca el 1232 en el si d’una família benestant, passà la seva joventut en contacte amb la cort, en el marc de la qual escrigué poesia trobadoresca. Abans de 1257 es casà amb Blanca Picany, amb qui tingué dos fills. La seva vida canvià radicalment quan, als trenta anys, se li aparegué cinc cops Crist crucificat. Aquestes aparicions li provocaren una crisi de consciència que desembocà en la seva conversió a una vida penitencial i en la determinació d’acomplir tres propòsits: escriure un llibre –el millor del món– contra els errors dels infidels, fundar monestirs on s’ensenyessin les llengües d’aquests i posar la seva vida al servei de Déu. A Mallorca, després de la renúncia a les seves possessions i de diferents pelegrinatges, començà a formar-se, de manera autodidacta, en teologia, filosofia, ciències i llengües (llatí i àrab). També començà a produir llibres, com el Llibre de contemplació en Déu (1271-1273), una obra monumental que contenia ja tots els fonaments del pensament lul·lià. Poc després, redactà la primera versió de la seva Art, l’Art abreujada d’atrobar veritat (1274).
Aquestes primeres obres foren examinades l’any 1275 a Montpeller per un frare, que considerà que estaven d’acord amb l’ortodòxia catòlica. El 1276 obtingué una butlla papal favorable a la fundació d’un monestir a Miramar i aconseguí fons per a la seva construcció. En aquest centre un grup de frares hi estudià llengües per a la missió i, segurament, també l’Art lul·liana. El 1283 Ramon Llull era a Montpeller, on escriví el Romanç d’Evast e Blaquerna i féu la primera revisió del seu mètode, plasmada en l’Art demostrativa. Els seus objectius s’anaven acomplint i Ramon Llull se sentia optimista. Tanmateix, els viatges infructuosos a la cort papal de Roma (1287) i a París (1287-1289), li causaren una gran decepció, com mostra el pessimisme que destil·la el Fèlix o Llibre de meravelles (1287-1289). Aquesta decepció provocà un canvi de rumb en la seva activitat: reduí l’ús de les llengües vulgars a favor del llatí, començà a reivindicar l’autoria de les seves obres, que fins aleshores havien circulat anònimament, i dugué a terme un profund procés de revisió i simplificació del seu mètode filosòfic, que no culminà fins alguns anys més tard, amb la redacció de la definitiva Ars generalis ultima (1305-1308).
Malgrat els moments de desencís, a partir dels anys noranta del segle XIII Ramon Llull continuà desenvolupant una intensa activitat, tant pel que fa a la redacció de llibres com a la realització de missions. Féu nombrosos viatges per la cristiandat, per tal d’aconseguir fons i suport, i també en terres d’infidels, per aconseguir-ne la conversió. Va morir a final del 1315 o a començament del 1316, amb vuitanta-quatre anys, després de tota una vida dedicada al servei de Déu. Deixava darrere seu una obra ingent i molt original, que fou llegida per tot l’occident medieval, i encara en els segles posteriors.

  • Ramon Llull

    Ramon Llull

  • Ramon Llull

    Ramon Llull