Calders i Rossinyol, Pere

Pere Calders va néixer a Barcelona el 29 de setembre 1912 i va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Com en el cas de Tísner i de Joan Sales, la guerra civil va marcar la seva existència. I és que el conflicte començava el mateix any en què publicava el seu primer recull de contes, El primer arlequí, i es donava a conèixer des de les pàgines de L'Esquella de la Torratxa, que va dirigir amb Avel·lí Artís Gener. Militant del PSUC, es va exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure fins al 1962 i on va fundar la revista Lletres, a més de col·laborar en diverses publicacions. A Catalunya, va continuar amb tasques editorials i periodístiques i va publicar una obra que el va fer mereixedor del premi Sant Jordi el 1963: L'ombra de l'atzavara.

El reconeixement popular, però, li va arribar a partir del 1979, quan una obra teatral de la companyia Dagoll Dagom basada en els seus textos, Antaviana, va despertar un fort interès per les seves creacions entre les generacions més joves. Els seus llibres s'han reeditat periòdicament des d'aleshores. El 1986 va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 1992 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un any més tard se li va concedir el Premi Nacional de Periodisme.

  • Pere Calders

    Pere Calders

  • Exemplar d'"Unitats de xoc"

    Exemplar d'"Unitats de xoc"

Rutes relacionades

Citacions

Més citacions