Riera i Nadal, Miquel Àngel

Miquel Àngel Riera (1930-1996) fou un escriptor mallorquí en llengua catalana que cultivà la poesia, la novel·la, i el conte. També va destacar com a traductor.

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1956. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988 i amb el Premi Ramon Llull de 2008.

Fonamentalment, destacà com a poeta. La seva producció poètica es caracteritza per la qualitat, elaborada sense presses i des d’uns pressupòsits molt propis, molt personals, que resisteixi el pas del temps. El resultat és un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus que constitueixen algunes de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenció per l’ésser humà, que ha begut de les fonts de més qualitat de la literatura europea contemporània, el converteixen en un escriptor de gran interès, el qual sobrepassa totes les fronteres, tant geogràfiques i lingüístiques com temporals. Per l’originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime per part de la crítica i dels lectors.