Ibars Ibars, Maria

Encara que nascuda ocasionalment el 1892 a València, serà a Dénia (Marina Alta) on creixerà. Així, doncs, durant el tombant de segle, és a dir, durant uns anys d’intens comerç de la pansa a la Marina Alta, transcorre la vida d’aquesta dona tan singular per a l’època que li tocà de viure. Sorprèn que una dona d’orígens humils i sense centres d’estudis pròxims assolira el títol de mestra (Escola de Magisteri de València, 1913) i potser encara més que fóra capaç de llegar-nos una obra literària ben interessant, sobretot per als que estimen com ella el mar, el camp, les muntanyes i els patrimonis natural i cultural propis.

De primer, aconsegueix plaça definitiva de mestra a la Font de Figuera. Es casa el 1917. Després transcorren anys d’intensa dedicació a l’ensenyament i a la criança dels seus dos fills; però, a partir del trasllat a València, Maria Ibars s’integrarà en el món intel·lectual del valencianisme i l’embranzida pedagògica renovadora de la II República.

Com a escriptora, destaquen el recull Poemes de Penyamar (1949) i les novel·les Vides planes (1962) i L’últim serv (1965). El 1992, I Centenari de l’autora, es van reeditar la major part del seus escrits, fins i tot algun d’inèdit, Els miracles de Teulada, típica peça de teatre popular vicentí.

  • Maria Ibars Ibars

    Maria Ibars Ibars

  • Maria Ibars Ibars

    Maria Ibars Ibars

  • Manuscrit de Maria Ibars

    Manuscrit de Maria Ibars

  • Paisatge de la ciutat de Dènia, on passà la seva infantesa

    Paisatge de la ciutat de Dènia, on passà la seva infantesa