Vidal i Alcover, Jaume

Jaume Vidal Alcover fou un escriptor, autor d’una extensa i variada obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També cultivà la traducció.
Fill d’un notari, nasqué a Manacor per ésser aquest el poble de destinació del seu pare. Prest es traslladà a viure a Barcelona i conegué a Maria Aurèlia Capmany, qui fou la seva companya fins al final de la seva vida.
Es llicencià en Dret i en Filologia Romànica, i es doctorà en Filologia Catalana. Fou professor de literatura i de crítica literària a la Universitat Rovira i Virgili. Publicà diversos estudis de literatura catalana, edicions crítiques i treballs sobre folklore i tradició oral. En la seva producció literària es combinen ironia, humor i la passió per la vida. Entre les seves obres destaquen: Sonets a Eurídice (1962), premi Joan Alcover; Les quatre llunes (1969), premi Víctor Català; Terra negra (1970), premi Carles Riba; o la tetralogia de novel·les Els anys i els dies. El 1988 se li concedeix per la seva trajectòria literària la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Tradueix, entre d’altres, l’obra de Marcel Proust A la recerca del temps perdut, publicada, després de la seva mort.