Verdaguer i Santaló, Jacint

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles 1845 - Vallvidrera 1902) Escriptor romàntic i figura cabdal de la Renaixença. Va viure una vida dramàtica i polèmica i és autor d’una obra literària extensa i variada. Poemes èpics amb obres com l’Atlàntida (1877) i Canigó (1885); poemes lírics de tema religiós i patriòtic IIdil·lis i cants místics (1879), Pàtria (1888), Aires del Montseny (1901) i prosa com En defensa pròpia (1895) i Excursions i viatges (1887). Verdaguer és avui, el referent simbòlic de la recuperació de la llengua catalana culta i de la presència de la literatura catalana a Europa, fins al punt que ha esdevingut un senyal d’identitat del poble català dins i fora de les nostres fronteres.

  • Jacint Verdaguer el 1886, any del triomf de Canigó

    Jacint Verdaguer el 1886, any del triomf de Canigó

  • Dibuix al carbo obra d'en Ramon Casas entre 1896-1898

    Dibuix al carbo obra d'en Ramon Casas entre 1896-1898

  • Verdaguer ja sacerdot retratat a instàncies de Marià Aguiló

    Verdaguer ja sacerdot retratat a instàncies de Marià Aguiló

  • Verdaguer malalt. Vicari de Vinyoles d'Orís entre 1872-1873

    Verdaguer malalt. Vicari de Vinyoles d'Orís entre 1872-1873

  • Signatura de Verdaguer. Perejaume

    Signatura de Verdaguer. Perejaume

  • L'Àlbula

    L'Àlbula

  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer