Fullana i Hada d’Efak (Guillem d’Efak), Guillem

Guillem Fullana i Hada d’Efak (1929-1995), conegut com a Guillem d’Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.
Va néixer a Río Muni, Guinea Equatorial. Fill d’un funcionari colonial, el guàrdia civil Antonio Fullana, als 3 anys s’establí a Manacor i el 1964 es traslladà a Sabadell i a Barcelona, on visqué fins a l’any 1980, en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.
Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d’altres autors(Veu de Mallorca, Blues, Balada d’en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, i Dissabte).
Com a poeta publicà le següents obres: El poeta i el mar, 1965; Madona i l’arbre, 1969; El poeta i la nina, 1974; i Erosfera, 1982. També cultivà el teatre (J.O.M., 1967; La mort de l’àvia, 1968; i Paisajexlindos, 1988) i la narrativa (Les vacances d’en Jordi, 1968 i La ponentada gran, 1975).