Metge, Bernat

Bernat Metge (Barcelona, c. 1346 – 1413), secretari reial i professional de l’ars dictaminis dotat d’una àmplia formació intel•lectual, fou l’autor d’una obra diversa i complexa, caracteritzada per la crítica i el recurs a l’humor i a la ironia.

Fill de Guillem Metge, un especier vinculat a la casa reial que morí el 1359, la seva formació es veié molt influenciada tant per la professió del pare, que li aportà un saber científic (nocions de medicina, higiene, fisiologia o física), com per la del seu padrastre, Ferrer Saiol, que fou escrivà, protonotari de la reina Elionor de Prades i traductor del llatí, i que es casà amb la mare de Metge el 1364. La figura de Ferrer Saiol fou determinant en la carrera de Bernat Metge com a notari reial i professional de cancelleria. Els primers passos els féu al servei de la reina Elionor, com a ajudant de registre, entre el 1371 i el 1375. Després de la mort d’Elionor, entrà al servei de l’infant Joan, rei d’Aragó des del 1387 fins a la seva mort, el 1396. Metge hi ocupà primer el càrrec d’escrivà i després, a partir de 1390, el de secretari. Aquesta etapa fou la més productiva i alhora convulsa de l’escriptor barceloní: fou nomenat procurador general de la cort, acudí com a ambaixador a la cort papal d’Avinyó –on descobrí llibres que serien fonamentals per a la seva formació–, es veié involucrat en dos processos judicials (el 1388 i el 1396), el segon dels quals, impulsat pels detractors del rei Joan I, que acabava de morir, l’apartà dels seus càrrecs, i escriví la major part de la seva obra literària, de la qual s’han conservat tres obres en vers (el Sermó, la Medicina i el Llibre de Fortuna i Prudència) i quatre en prosa (Ovidi enamorat, Valter e Griselda, un breu fragment de l’Apologia i Lo somni).

La producció literària de Metge evoluciona al llarg d’aquests anys pel que fa a models, forma i estil, per bé que està tota impregnada del mateix to paròdic i satíric. Hi destaquen el Llibre de Fortuna e Prudència (1381), que narra el viatge de Bernat a un altre món on debat amb els personatges al•legòrics de Fortuna e Prudència, i Lo somni (1397/1399), la seva obra mestra, que presenta el diàleg entre Bernat, que ha estat fet presoner, el fantasma del rei Joan i dos personatges de la mitologia clàssica, Orfeu i Tirèsies; un diàleg que tracta de qüestions dogmàtiques i filosòfiques amb una prosa magistral i un sentit de l’humor excepcional i marcadament satíric.

A partir de 1399 Metge s’anà reintegrant als càrrecs que havia tingut, fins a ser rehabilitat com a secretari de la cancelleria del rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins a la mort del rei, el 1410. A partir d’aquell moment visqué a Barcelona com a privat i ciutadà honrat fins al dia de la seva mort, l’any 1413.

  • Manuscrit de Bernat Metge

    Manuscrit de Bernat Metge

  • Palau Reial menor, pintura de Domènec Sert i Rius, 1856

    Palau Reial menor, pintura de Domènec Sert i Rius, 1856