Rosselló-Pòrcel, Bartomeu

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) fou poeta i traductor. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona i va preparar el doctorat a Madrid, on es preocupà de la incorporació de la literatura balear als corrents peninsulars.
Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) són les primeres provatures poètiques i s’hi poden veure les influències de l’Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar. El recull Imitació del foc, (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica. Aquesta obra significa la culminació de la seva poètica i li valgué la justa fama i la consideració d’haver trencat amb el malefici paisatgístic i tradicionalista de l’Escola Mallorquina Convençut del rigor formal, hi assimila tècniques foranes (des de Góngora a Valéry) i aconsegueix una llengua concisa i vibrant alhora. Aquesta obra el converteix en el primer poeta mallorquí que pertany de ple al segle XX.
Morirà de tuberculosi als vint-i-cinc anys i l’impacte de la seva obra breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de la guerra (Salvador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre d’altres). Posteriorment, artistes com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, han recitat o musicat els seus poemes.