Porcel i Pujol, Baltasar

Baltasar Porcel i Pujol (1937-2009) fou un escriptor, periodista i crític literari balear. Vital, lliure i polèmic, deixà un important llegat literari, que l’acredità com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX.
Com a escriptor ha publicat una llarga llista de títols de tots els gèneres en català, obres que s’han traduït al castellà, l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el vietnamita, a més de rebre els premis més importants de la literatura catalana.
Com a periodista va col·laborar en diversos mitjans: La Vanguardia, Última Hora i Catalunya Ràdio. Va impulsar i presidir l’Institut Català de la Mediterrània entre 1989 i l’any 2000, organisme fundat per ell a instàncies de la Generalitat de Catalunya.
En la seva obra narrativa destaca el cicle d’Andratx, on mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual articula una metàfora de la condició humana. Entre les seves novel·les destaquen: La lluna i el "Cala Llamp" (1963), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L’emperador o l’ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les ombres (2008).