Pla i Casadevall, Josep

El cultiu de la capacitat d’oblit crec que és una cosa excel·lent per a saber viure.
Títol: El quadern gris
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1966
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. 1, p. 358
Any nou, vida la de sempre.
Títol: Les hores
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1971
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. 20 p. 16
Si aquest país resolgués els seus problemes amb l’empenta que sol resoldre les qüestions d’esport, […] viuríem en el racó del món més agradable del planeta.
Títol: Baix Empordà
Lloc i any d’edició: Palafrugell, 04.05.1929
Editorial i obra: Baix Empordà
És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.
Títol: El quadern gris
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1966
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. 1, p. 251
La vida és una cosa complicada i difícil, impossible de descriure, que consisteix a anar fent.
Títol: Notes disperses
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1969
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. 12 p. 419
En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut.
Títol: Notes per a Sílvia
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1974
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. 26, p. 17-18
Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.
Títol: El quadern gris
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1966
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. I, p. 133
La millor manera de conservar una societat […] és que els rics es tornin pobres lentament, però segurament, i que els pobres es puguin presentar, de tant en tant, a firmar una escriptura a cal notari.
Títol: Nocturn de primavera
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1972
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. XXIII, p. 268
Ara, els camps de civada i d’ordi – en el pla – han arribat a la maduresa i tenen un color de mel aigualida però calenta. Hi ha camps de civada tan blancs, d’una blancor tan fina i inconsútil, que semblen esponjats per una escuma de somni.
Títol: Les hores
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1971
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. XX p. 237
L’avantatge dels defectes és que solen anar lligats a les millors qualitats que es poden tenir.
Títol: Notes disperses
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1970
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. XII p. 123
La carn a l’ast i el peix a sobre les brases.
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, Obra completa, Vol. VII p. 17-24
El periodisme és un ofici que permet tractar -potser més que en qualsevol altra activitat- persones de caràcter totalment pessimista. Els optimistes tenen, en general, poc interès.
Títol: Notes disperses
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1970
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XII p.26
Davant les coses grosses i importants, tenir raó o no tenir raó és una invenció com una altra.
Títol: Prosperitat i rauxa de Catalunya
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1977
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXXII p.617
La vida humana és massa curta per a saber de quin cantó les coses es decanten.
Títol: Prosperitat i rauxa de Catalunya
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1977
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXXII p. 617
La millor manera de conservar una societat [...] és que els rics es tornin pobres lentament, però segurament, i que els pobres es puguin presentar, de tant en tant, a firmar una escriptura a cal notari.
Títol: Àlbum de Fontcalara
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1972
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXIII, p. 268
Escriure en aquesta llengua tan pobra, tan poc cultivada, tan misèrrima, només es pot fer deixant córrer el nom propi i pensant en els que vindran.
Títol: Escrits empordanesos
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1980
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, I, p. 359
La meva constitució cosmopolita, practicada llargament i reiteradament [...] m'ha portat a cultivar unes arrels terrenals i precises.
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, VII p. 227
Una societat de fatxendes és plausiblement concebible; una societat d'humils seria inhabitable i perillosíssima.
Títol: El quadern gris
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1966
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, I p. 358
El cultiu de la capacitat d'oblit crec que és una cosa excel·lent per a saber viure.
Títol: El quadern gris
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1966
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXXVIII p.8
Sobre les ondulacions suaus que limiten la vall, els arbres dibuixen siluetes elegants. Tot sembla tenir l'encantament de la pau.
Títol: Tres guies
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1976
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXX p. 101
Tot el que s'anomena la cultura, els coneixements, la intel·ligència, es basa en la memòria.
Títol: Prosperitat i rauxa de Catalunya
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1977
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXXII p. 595
Agustí Calvet solia dir que aquesta comarca havia tingut, a l’època moderna i a la contemporània, dues grans cucanyes: la indústria surera i el turisme.
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, VII p. 219
La conseqüència fou [...] la creació d’una manera d’ésser, d’una civilització —perquè l’art de fer taps a la mà fou una autèntica civilització. 
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, VII p. 511
El repassador de trefins —de taps per a champagne— era el "non plus ultra" d’aquest artesanat. A Palafrugell, els repassadors de can Barris foren considerats la flor i nata de l’art de fer taps a la mà.
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, VII p. 510
Vaig menjar la  primera costella de porc fregida amb mantega amb una indubtable curiositat. Era el cara o creu decisiu —en definitiva—, la pedra de toc de l'adaptació culinària. 
Títol: Notes sobre París
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1967
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, IV p. 42
«Els homes que arriben a  una determinada posició social  tendeixen  a abandonar les  actituds extremades». Tot triomf segrega mediocritat —es podria dir per resumir el judici. Ara, potser aquest no és el cas de Picasso. 
Títol: Notes sobre París
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1967
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, IV p. 72
M'agrada [...] sobretot rodar pels voltants de Notre-Dame. Les pedres de l'absis i de les torres de la gran façana, dintre de la seva severa exteriorització, semblen tenir  un punt d'humanitat que les  fa  abordables. 
Títol: Notes sobre París
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1967
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, IV p. 173-174
Les persones que coneixen Grècia i no veuen el passat com una necessitat de conservació constant, és que són uns purs primitius, matís imbecil·litat.
Títol: Prosperitat i rauxa de Catalunya
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1977
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, XXXII p. 581
Sota, però, de les velles pedres obscures o daurades, hi ha el substràtum prehistòric indígena. Aquest és un país molt vell.
Títol: Viatge a la Catalunya Vella
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, IX p. 424
A l'Empordà, la bellesa del paisatge és pràcticament constant: la del paisatge d'Ullastret ho és fora de mida.
Títol: El meu país
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1968
Editorial i obra: Ed. Destino, OC, VII p. 62